El clan de l’ós de les cavernes de Jean M. Auel

 

Traducció al català: Josep M. Capilla i Raoul Torrents. 

Un clan nòmada neandertal recull Ayla, una nena cromanyó perduda i ben estranya per a ells: és gairebé tan alta com un home, té els cabells rossos i els ulls blaus. Ayla trobarà en el clan una família i es farà gran aprenent els rígids hàbits que el regeixen, però la seva presència serà cada vegada més conflictiva a mesura que ella no pugui reprimir els impulsos dictats per un cervell preparat per pensar i no sols per imitar, i comenci a transgredir els costums ancestrals del clan. Rigorosament documentada, aquesta novel·la d’impressionant bellesa i força, reflecteix sentiments universals tot submergint el lector en una història humana apassionant.

Jean M. Auel combina el seu gran domini de la narrativa i uns personatges atractius amb una recreació sorprenent de la manera de viure defa milers d’anys. A més, plasma el terreny i aconsegueix que el lector d’avui dia pugui comprendre els desitjos, les creences, la creativitat i la vida quotidiana dels europeus de l’era glacial.

La meva opinió:

ALERTA! Conté ESPÒILERS!

M’he empassat la història esperant veure en acció el poderós tòtem de l’Ayla, el Lleó de les Cavernes, i l’únic que he trobat ha sigut un hàmster. Una noia amb un tòtem més fort que el d’un home del clan, l’autora ho repeteix per activa i per passiva, i a l’hora de la veritat només he vist un gatet dòcil i minso, que acata tot abaixant el cap. Fins al final, que per a no variar, abandona el clan i al seu estimat fill, amb el cap cot i deixant com a vencedor el Broud, ja que finalment se’n surt amb la seva. Per tant, per a mi el final és que la protagonista és vençuda, derrotada. 

El què més m’ha agradat ha sigut la riquesa de detalls en algunes escenes, tot i que en alguns moments el ritme ha disminuït enmig de tiges pelades de cards, xampinyons, poncelles, arrels de lliris, créixens, poncelles de seder, petits nyams verds i gerderes. Ha,ha,ha.