Tot just acabo de llegir el llibre La pressa del Temps de la Maria Barbal i m'assabento amb gran alegria i satisfacció que és la guanyadora del 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
 |
| La Maria Barbal i jo, a la biblioteca de Cambrils el 2009. |
Des de la meva adolescència l'he seguida i sempre és un plaer llegir-la. L'enhorabona a la Maria Barbal!
Sinopsi de La pressa del temps:
De vegades passem anys de rutina i, en un instant, la nostra vida canvia. Un descobriment, una girada, que apareix com a crucial, i el present brilla i fins ens enlluerna. Cada un dels arguments que conté La pressa del temps ha enxampat l'autora i ha captat el seu interès fins a afermar-lo amb un bon ham de paraules, seguint cada personatge en la seva aventura. La mirada hi és maliciosa, dramàtica, irònica; a hores, tendra i, sovint, un flaix poètic irromp en l'aventura dels personatges, amb una claror densament humana.
La meva opinió:
La Maria Barbal ens sorprendrà en cada un d'aquests contes, on el pas del temps, la rutina, l'amor i el desamor són l'eix central dels qui les viuen. Els relats amb finals inesperats, a vegades tràgics i a vegades còmics, ens faran quedar amb la boca oberta.
Els que més m'han agradat: Fets consumats i El pare pròdig.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada