L'origen dels altres. Toni Morrison.
Pròleg de Ta-Nehisi Coates.
Traducció de Ferran Ràfols Gesa.
La identitat i la raça vertebren la literatura de la premi Nobel Toni Morrison. Quin és el motiu que empeny els humans a construir la figura de «l’altre»? Per què ens espanta tant, la seva presència? Aquestes qüestions formen part de les agendes polítiques globals i prenen forma de fronteres tancades i desplaçaments massius de persones.
En la seva cerca de respostes, Toni Morrison repassa passatges de la seva pròpia experiència i també de la història, la política i especialment de la literatura, examinant autors com ara Ernest Hemingway, William Faulkner i Flannery O’Connor. A través d’ells analitza las nocions de puresa racial, l’origen de la raça negra com a instrument per definir una societat immigrant amb una gran varietat de procedències i costums, o les formes en què la literatura utilitza el color de la pell per expressar el caràcter d’un personatge o per fer avançar la narració.
Ta-Nehisi Coates, guanyador del National Book Award, s’ha encarregat d’escriure’n el pròleg. L’origen dels altres és el llibre més personal que Morrison ha publicat fins ara.
Opinió:
L’origen del altres, ens descobreix com es viu ser part dels altres, és a dir, dels negres. Arran d’una sèrie de conferències dictades a la Universitat de Harvard durant el 2016, l’escriptora afroamericana presenta un assaig al voltant de la raça, l’origen, la creació de l’altre, l’esclavitud, la negritud o la discriminació racial.
En alguna part del llibre, m’he perdut una mica, ja que personalment, no en sabia res d’algunes de les qüestions que parla o menciona. Però, està molt ben escrit. Sense parafernàlies, ni embelliments innecessaris. La dura realitat, tal com l’autora l’ha viscuda.
Morrison, en referenciar altres llibres ens convida a seguir esbrinant sobre aquests temes, siguem del color que siguem, perquè com diu a la p.34.
“La raça és la classificació d’una certa espècie, i tots nosaltres formem part de l’espècie humana, punt final".
El llibre té una lletra gran i poc més de 100 pàgines, així que es pot llegir en una tarda de descans o en un parell de dies, tranquil·lament.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada