Destí, La Templanza. María Dueñas. 2015.
Traducció de Núria Parés Sellarès i Núria Garcia Caldés.
Res no feia suposar a en Mauro Larrea que la fortuna que va aixecar després d'anys de tenacitat i ímpetu s'esfondaria amb un estrepitós revés. Ofegat pels deutes i la incertesa, aposta els seus últims recursos en una temerària jugada que li donarà l'oportunitat de ressorgir. Fins que la pertorbadora Soledad Montalvo, esposa d'un marxant de vins londinenc, entra a la seva vida envoltada en ombres per arrossegar-lo a la incertesa d'un futur que mai no va sospitar.
Opinió:
Abans de començar un llibre m'agrada guaitar l'índex i veure quants capítols té la novel·la, com són d'extensos i d'aquesta manera puc fer un càlcul de com serà de llarga la meva lectura. Però sorprenentment aquest llibre no en té! I he arrufat el nas, perquè m'ha fet la sensació de ser una lectura improvisada i sobretot, en descobrir que els capítols estaven agrupats per títols anomenats amb ubicacions geogràfiques.
La història està ambientada a Mèxic, L’Havana i a Jerez a la dècada de 1860.
La María Dueñas amb un bon domini de la llengua escrita, introdueix sense presses la història, alhora que descriu els personatges i els paisatges amb tot luxe de detalls. Empra un llenguatge exquisit i una escriptura treballada i elegant.
Malgrat tot, el llibre té molta palla. Es fa tediós, sobretot al final, ja que la història s'allarga eternament amb detalls que no calen, que ben bé es podrien prescindir.
Però sobretot, el fil central de la història m’ha resultat una mica absurda, com el seu final.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada