Lepra d’or. Roser Cardús. 1976.
278 pàgines.
Lepra d’or és un recull de contes inèdits que es van publicar com a homenatge pòstum a la memòria de la Roser Cardús.
Roser Cardús és coneguda per dos llibres de narracions, a la
manera de rondalles, publicats per aquesta mateixa Editorial; i, ja
anteriorment, per una versió en català d’una obra de Virgínia Woolf, feta amb
tanta delicada cura i encert que podem dir que és una autèntica recreació d’aquest
valuosíssim llibre en la nostra llengua.
Ens ha deixat, aquesta autora, dos reculls inèdits de
contes, un dels quals forma el present volum. L’altre –Figures en escorç-
apareixerà en aquesta mateixa col·lecció més endavant.
Obra narrativa la d’aquests dos volums, però no amb el
caràcter rondallístic dels altres que el públic català ja coneix. Es tracta
ací, per dir-ho d’alguna manera, de narracions per a gent gran. I amb un punt
de diferència en l’estil entre el contingut d’un volum i l’altre.
El del volum que avui presentem al lector, d’un caràcter més
morosament treballat; sembla que hi hagi una delectança de l’autora –i confiem
que el lector hi trobi també la seva- en l’enriquiment semàntic i musical de la
frase. El de l’altre, que publicarem pròximament, de recerca d’una expressió
més planera, més aguda i directa.
Opinió:
Descobrir la Roser Cardús ha estat del millor que m’ha
passat últimament.
Quines melodies més boniques sonen entre les línies de les
set històries recollides en el llibre Lepra d’Or, tocades amb cura, però quan convé
de manera greu, amarga i dolorosa de vegades.
He gaudit de totes les narracions per igual. I en acabar-les, m’he hagut de quedar reflexionant el seu missatge una estona. Pensant-les. Assaborint-les.
Quina meravella, en fi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada