Ànima de tramuntana. Núria Esponellà. 2020.
Premi Prudenci Bertrana. Novel·la històrica.
Sinopsi:
Dues dones d’èpoques molt distants s’enfronten a les dificultats de la vida a la recerca de sentit.
La Mínia, una arqueòloga freelance, passa per una situació personal difícil després d’haver-se separat de l’home amb qui ha conviscut durant anys. Tanmateix, la descoberta de dues tombes insòlites a la necròpolis de la ciutat ibèrica d’Ullastret l’encara amb una recerca intensa que l’ajudarà a afrontar tot allò que la desvetlla en la foscor de la nit.
A partir d’aquesta circumstància, la Mínia recompon la història d’Ekinar, una dona del segle III aC que forma part d’una cultura molt arrelada a la natura que entén la mort com a part del cicle de l’existència. La Mínia, en canvi, pertany a una societat que ha perdut en bona part la connexió amb la naturalesa i en què la mort ha esdevingut gairebé un tema tabú.
Ànima de tramuntana és un relat intimista i evocador que ens transporta de Rhode a Arse, passant per Indika i Empòrion, amb el paisatge de l’Empordà antic de rerefons.
Opinió:
La narració compta amb dues històries que es van explicant paral·lelament, però que tenen una separació històrica de més de dos mil anys.
La primera és en temps actual, la Mínia una dona que ha perdut un fill no-nat i fa poc s'ha separat del seu marit Armand.
I la segona, la història d'Ekinar, una dona del segle III aC.
Tot comença per una trobada arqueològica inesperada de la Mínia que farà que s'uneixin aquestes dues històries d'èpoques molt distants en una de sola, gairebé.
Les dues històries estan escrites amb una gran sensibilitat, són una declaració de valors, són una classe d’història i gràcies al domini de la llengua catalana escrita que té la Núria Esponellà, ens captiva de manera global amb la seva narració detallada, contemplativa i intimista.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada