La caçadora de cossos. Najat El Hachmi. 2011.

  

La caçadora de cossos. Najat El Hachmi. 2011.

"Si vostè sabés els records que em queden dels homes...me'n queden molts, encara que sempre m'he dit que només eren per passar una bona estona, per divertir-me una mica. Per breus que siguin els meus encontres amb ells, no he trobat mai la manera d'oblidar-los del tot."

En el pròleg, una noia jove està plantada a la porta d'una casa, i dubta de si trucar al timbre o no; la veu narradora ens parla d'ella en tercera persona, i ens diu que va allà per fer un treball no especificat, “per acabar de pagar factures. Quin mal hi ha a voler complementar els ingressos? És clar que s'havia promès que mai no faria una feina tan íntima”.

La proposta d’El Hachmi en aquest llibre deixarà a molts lectors i lectores un gust agredolç, perquè les mancances de la novel·la, algunes d'elles estructurals, són moltes (peca d'un excés repetitiu d'observacions, la qual cosa acaba per cansar el lector). El pas de la segona part a la tercera no queda al meu entendre clarificat, i pot resultar difícil justificar-ho a la vista del desenllaç que escull l'autora.

La caçadora de Cossos no és una novel·la de sexe, tot i que el sexe figura com a eix temàtic fonamental des del primer capítol de la primera part “La col·lecció”. En aquesta primera part, la narradora, en primera persona, dona compte en cada capítol de les relacions sexuals amb un home diferent: així, cada un dels homes, que queden en l'anonimat, dona títol a un capítol: L'Eteri, El Ghanès, L'Extremeny, L'Anglès, etc. Aquests relats eròtics ens van preparant per a la segona part de la novel·la, titulada “Dos Miratges”; que conté una anàlisi de la sexualitat contemporània, de la solitud humana i la insatisfacció en un entorn fortament urbà al segle XXI.

La narradora, la noia del pròleg, treballa netejant màquines d'una fàbrica de pizzes en el torn de nit, i per poder permetre el viure sola, sense compartir casa, accepta netejar el pis d'un escriptor, qui li serveix de mirall i detonant per a l’autoexamen, que mitjançant soliloquis ens du a la tercera part “Això és una teràpia”.

En realitat, la novel·la pot llegir-se com el relat d'una experiència depressiva, la d'una jove que recorre al sexe de manera compulsiva, i que va acceptant tota mena de serveis i acarnissaments sexuals dels seus companys ocasionals. Quan sembla trobar-ne un estable, 'Ell', resulta que està casat; la relació no va enlloc i li crea una major insatisfacció com a dona.

Opinió:

M’ha agradat més la primera part del llibre que tota la resta. Però és innegable que l’autora sap fer reflexionar sobre el sexe per sexe, de com creient que en caçar cossos es poden omplir buits sentimentals i emocionals.