Vida i mort de les llengües. Carme Junyent.

Vida i mort de les llengües. M. Carme Junyent. 1992. 140 pàgines. Editorial Empúries, Barcelona.

Si ara existeixen al món entre tres mil i cinc mil idiomes, només una minoria té la seva existència assegurada d'aquí a dos-cents anys. 

Per què tantes comunitats abandonen la llengua pròpia?

Per què i com moren les llengües? 

Carme Junyent, professora de la Universitat de Barcelona, autora de Les llengües d'Àfrica i de Les llengües del món, explica en aquest llibre les causes de la mort -tant si és "natural" com si és traumàtica- dels idiomes i es planteja les possibilitats de supervivència que té el català. 

Aquesta imatge la vaig fer ahir al matí. La lluna del cotxe glaçada. 

Opinió: 

 En aquest llibre, la Carme Junyent, ens explica les causes que provoquen la mort d'una llengua. Quan una llengua es mor, ja no se la pot recuperar mai més. Això significa la mort d'una cultura, la mort de la identitat de les persones que en feien ús, entre altres coses. 

Revertir la mort d'una llengua és impossible. Malgrat això, el que sí que es pot fer és, fer-la reeixir, revitalitzar-la, abans que sigui massa tard. 

Protegir les llengües amenaçades al món, amb polítiques i actuacions efectives són les possibles solucions, però la més efectiva i essencial, és que els parlants de llengües minoritzades, és a dir, de llengües dominades o subordinades per una altra llengua que no és la materna, no la deixin de parlar en el seu àmbit quotidià. 

Frase: 

“Quan parlem de “mort” de les llengües ens estem referint a la substitució lingüística, és a dir, al procés d’abandonament de la mateixa llengua per part d’una comunitat lingüística” (Junyent, 1992, p. 23).