Poema de Salvador Espriu del llibre Setmana Santa:
[XXV]
Què és la veritat?
Vidre llançat, esmicolat,
als quatre vents de la ciutat,
trossos de fang molt trepitjat,
un últim xiscle de negat,
cruels vestigis de raspall,
va cantar a pells fines de cavall,
netes agulles de cristall
a dits llardosos de brivall
subtils reflexos de mirall
al gruix del ferro del magall
que cava clots en dolents horts
on són colgats els daus dels morts,
parany de naips, guanys de parracs,
aiguait itinerant dels llacs,
dolor, buidor, pecat, espant:
l'home que tinc al meu davant.
Setmana Santa de Salvador Espriu
Totes les fotos són fetes a la representació de “La Passió de Crist” als carrers de Constantí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada