Tirant lo Blanch. Joanot Martorell.

Tirant lo Blanch. Joanot Martorell. 1490.

Edició i notes de Albert Hauf. 2008. 1658 pàgines.

Descripció del llibre:

Aquesta edició té un doble objectiu: d'una banda, oferir una lectura acurada de l'incunable de la Universitat de València, puntuat ex-novo tenint en compte totes les anteriors edicions i aquelles variants dels altres dos incunables conservats que corregeixen errors evidents o que il·lustren el procés de transmissió textual. La puntuació vol facilitar la comprensió i agilitzar al màxim la lectura, destacant el ritme vital d'una narració que té sovint una notable dimensió teatral. D'altra banda, hom ha tractat de dotar aquesta lectura dels instruments necessaris per a facilitar al lector modern una comprensió més aprofundida d'un relat que emmiralla la important cruïlla entre el món medieval i el renaixentista, raó per la qual resulta tan fascinant com distant de les nostres modes i convencions actuals. Això s'ha fet brindant al lector curiós tot un ventall de recursos auxiliars, que van d'unes il·lustracions selectes que situen el text en el seu context i documenten la seva posterior incidència cultural, a la puntual anotació de totes les paraules, refranys, expressions o frases de més difícil comprensió, a la minuciosa transcripció de fragments d'altres obres literàries o enciclopèdiques que l'autor del TB assimila amb més o menys fidelitat. Hom destaca amb cursiva negreta els manlleus literals i en cursiva les coincidències temàtiques, de manera que l'anotació permet, a simple vista, un seguiment del fascinant procés diacrònic d'una creació conceptual i lingüística que es demostra recreació polifònica de temes i motius preexistents, destinats a ser identificats amb fruïció pel lector.

Opinió:

En una línia us resumeixo de què va el llibre: sobre les mamelles de la Carmesina.

Però, a part d'això, Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, és un llibre que havia intentat llegir algunes vegades, però aquesta és l'última que ho intento, us ho asseguro! Abans, quan abandonava el llibre, pensava que jo era massa primmirada i no sabia trobar la meravella que hi contenia el seu interior, però ara a la meva edat adulta, he arribat a la conclusió: És inengolible! I no m'estranya que el jovent d'avui, amb les idees ben clares que tenen, no vulguin llegir-lo, ni com a lectura obligatòria del batxillerat, o de la universitat, perquè aquest llibre és literalment com carregar-se un mort a sobre i voler sortir de festa amb ell.

La bona notícia després d'haver llegit aquest llibre de merda, és que he assolit el challenge del Goodreads d'enguany que eren 57 llibres!, tot i que hi ha un que he acabat i encara no he marcat com a llegit perquè no he pogut escriure la meva opinió i serà el 58. I amb el que estic ara, que em queda una hora i mitja o així de lectura, tot i que no estic tenint gens de temps, però suposo que fins al 31 abans de les dotze de la nit, encara seré a temps d'acabar-lo.