La bruixa de pedra. Història d’una llegenda a la Girona de la Inquisició. Miquel Fañanàs. 2012.
"Uns havien sentit dir que curava malalts, altres que en realitat era una bruixa que molestava els cristians, però tots coincidien a assenyalar que aquella dona tenia un do especial que no deixava ningú indiferent".
Pere Freixenet aconsegueix accedir als arxius més reservats de la catedral de Girona, on troba la història de Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista i coneixerem la seva història en una Girona on els enfrontaments entre cristians i jueus i la persecució de la Inquisició a les bruixes estava a l'ordre del dia.
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica.
Opinió:
Sovint el personatge de la Guisla Recasens, m’ha entrat en contradicció en com l’autor la descrivia i la reacció dels personatges al seu voltant. Per tant, la successió de la història m’ha semblat irreal a vegades, sobretot al final. Em refereixo, a...
ALERTA ESPÒILERS
per exemple, que s’havia explicat que la mainada l’escarnien pel carrer insultant-la “bruixa” i al cap de poc, per art de màgia, mai millor dit, la canalla la segueixen amistosament i confiats sense cap temor cap al bosc. I també, després del judici final, quan els jueus –i part dels veïns cristians- li donen l’esquena, quan se suposava que la Guisla gaudia d’una bona reputació i el suport entre la comunitat jueva, sobretot.
M’ha faltat també que l’autor li posés més sentiment en algunes escenes, ja que m’ha fet la sensació d’estar llegint una crònica periodística més que una novel·la.
Però, la conclusió final és que per passar una tarda de diumenge de relax, és un llibre entretingut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada