Llengua abolida. Poesia completa 1973-1998. Maria Mercè Marçal.

Llengua abolida. Poesia completa 1973-1998. Maria Mercè Marçal. 1989.

El volum aplega cronològicament, els llibres Cau de llunes (1977), Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982), incorpora la secció Escarsers, composta per set poemes escrits per a ocasions puntuals entre el 1980 i el 1982, Terra de mai (1982), quinze sextines que va incloure a la primera secció de La germana, l'estrangera (1995), i Desglaç (1989), poemari que dona a conèixer per primera vegada. 

LLengua abolida respon a la idea de l'autora de donar unitat a tot un cicle poètic, temporalment breu (1973-89), i molt compacte, que sols es perllonga amb el volum pòstum Raó del cos (2000). Text de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_abolida_(1973-1989)

Opinió:

Maria-Mercè Marçal va manifestar un fort compromís a través dels seus poemes, en els quals va aplegar a totes les dones, de totes les edats i classes socials per tal de treballar pels seus drets, els seus ideals i sobretot per exigir i reclamar la igualtat de gènere.

A saber, Maria-Mercè Marçal és una icona, no només pel que representa en la literatura catalana, o per la bellesa dels seus versos amarats de metàfores, sinó per ser implacable a l’hora de plasmar en paper i sense por el que moltes dones no s'atrevien a dir en veu alta en aquella època. 

És per això que moltes dones s'han pogut sentir identificades en llegir-la, jo també m'incloc, fins al punt de no descobrir "només" una escriptora, o una poeta, sinó a una dona que va treballar de manera tan activa en el feminisme, en la política i per una Catalunya, en uns temps de canvis, en els quals era més que mai necessària una veu femenina, com a mínim, i empoderada.  

He de remarcar, per acabar, que la sensació que jo he tingut en llegir-la, i descobrir-la, és que és una poeta que va agafar la seva ploma com si fos una espasa i va tallar molts estereotips femenins instal·lats en aquella època, i que va ser molt valenta en fer-ho. Igual com va fer una cosa (entre moltes) que per a mi és molt significativa i la fa més especial com a escriptora -i com a persona- i és que va agermanar a totes les dones, mitjançant la seva paraula, amb unes lletres plenes d’amor, sensibilitat i de saviesa.