39º a l'ombra. Antònia Vicens.

 

39º a l'ombra. Antònia Vicens. 1968. 161 pàgines.

El desenvolupament de la indústria turística ha produït un fort impacte damunt les estructures tradicionals de la societat mallorquina. Un món patriarcal i lent ha hagut de donar pas a formes de vida dinàmiques, dins el qual el guany fabulós té la contrapartida del risc, de la lluita tèrbola, de l’enlluernador miratge que amaga les misèries més ombrívoles. Heus ací el món que contempla Miquela, la protagonista de 39º a l’ombra: una noia de la Mallorca rural enfrontada amb dos ambients —La Vila i la Cala— que ella descriu a través de la seva ingenuïtat, però plena d’aquella freda i estranya lucidesa, típica dels pagesos de l’Illa.

39º a l’ombra és una novel·la de corprenedora autenticitat. El tripijoc de la colònia turística no hi és enfocat des de l’angle brillant —la barra del bar o el menjador de l’hotel de luxe— sinó des de l’angle fosc: l’administració, la consergeria, les cambres del personal subaltern… Una dura i a vegades ben dramàtica realitat que Antònia Vicens revela amb la necessària cruesa i per mitjà d’una prosa d’extraordinària vivacitat, esmaltada de poesia i enriquida per l’expressiva bellesa del català de Mallorca.

Opinió:

"Quan escrivia 39º a l’ombra Antònia Vicens (...) feia feina de secretària (...) a un dels flamants hotels de la costa de Cala d’Or, i el director, en saber que escrivia a les nits, li va prohibir tenir els llums de l’oficina encesos. Gastava massa. És per això que l’autora va decidir recloure’s en la intimitat sòrdida del lavabo d’un bungalou per a treballadores per a redactar la que molts consideren la seva òpera prima (...)".  "Lletra de mercuri: 39° a l’ombra i la temperatura d’un temps" de Sebastià Portell. P. 145.

Una novel·la, que pel que sembla, va ser escrita en un lavabo, i, no obstant això, és tota una obra mestra. Escrita en mallorquí, no m'ha resultat un obstacle entendre-ho pràcticament tot, malgrat que algun terme o alguna frase, al final no m'ha quedat massa clara en el seu context, però que en general, no ha sigut cap problema.

També vull dir que el fil m'ha captivat des del principi amb el seu llenguatge tan acurat, les descripcions del quotidià tan poètiques, els personatges ben dotats de sensibilitat i realisme, i aquests elements en conjunt han format una obra de gran vàlua artística i literària que cal no deixar caure en l'oblit. En definitiva, per a mi, ha sigut una lectura excel·lent, tot i els 39° de calor del llibre, en aquest mes de juny tan xafogós 😆.