Una rosa sola. Muriel Barbery.

Una rosa sola. Muriel Barbery. 2020. 122p.

Títol original: Une rose seule.
Traducció: Marta Marfany, 2021.
Imatge de la portada: Novembre Sprinkles, Andre Kohn.

Sinopsi:

La Rose tot just acaba de fer quaranta anys, quan rep una trucada d’un notari que li demana que viatgi fins a Tòquio per assistir a la lectura del testament del seu pare, a qui ella en realitat no va arribar a conèixer. 

Per primer cop a la vida, doncs, es troba al Japó, on l’espera en Paul, l’antic assistent del pare, que era marxant d’art. Enmig de l’amargor, en Paul l’anima a descobrir una estranya cartografia: una ruta, ideada pel pare, esquitxada de temples i jardins. A mesura que la Rose s’endinsa en aquests paisatges i coneix els costums i els amics del pare, s’asserena i aconsegueix confrontar el seu passat confiscat.

Una novel·la sobre la metamorfosi d’una dona, un viatge ple de jardins, emocions i trobades inesperades que la porten als confins d’ella mateixa, un lloc únic on de vegades es produeixen autèntiques històries d’amor.

Opinió:

Una rosa sola de Muriel Barbery és una novel·la de ritme tranquil, plena de silencis, que mostra les absències, la solitud i les ferides dels seus personatges principals, que han de curar per tal de continuar endavant amb les seves vides o fins i tot, després de la mort, com és el cas d'Haru, el pare de la Rose.

A més a més, és una novel·la emotiva, poètica i refinada en el llenguatge, on gràcies al talent de Barbery podem gaudir en les seves lletres de les olors, gustos i textures de la preciosa cultura japonesa.