L'art de tenir sempre raó. Arthur Schopenhauer. 112 pàgines. Editorial: labutxaca. Traductor: Carles Sans Climent. Any d'edició: 2005.
Arthur Schopenhauer (1788-1860) va ser un dels filòsofs més importants del segle XIX i va defensar sempre una filosofia atea i pessimista. Enemic de les teories de Hegel i convençut que l’individu és voluntat (la voluntat irracional de seguir existint i repetint), la vida és només dolor i l’existència humana és absurda, la seva influència és palpable a les primeres obres del filòsof i poeta Nietzsche, a les òperes de Wagner i a molts dels estudis filosòfics del segle XX.
L’art de la discussió és l’art de la guerra: l’únic que compta és la victòria final per molt falsos o equivocats que siguin els nostres arguments. La millor arma de destrucció massiva que tenim per aquesta guerra és el llenguatge.
Amb aquest breu tractat, Arthur Schopenhauer ens ofereix, amb ingeni i molta ironia, unes pautes per aconseguir que les nostres idees triomfin malgrat que siguin inconsistents o falses. Són aquestes 38 estratègies que Schopenhauer ens exposa amb erudició i intel·ligència les que conformes les regles d’or d’aquest Art de tenir sempre raó.
Opinió:
Amb llibres com aquest, s'entén que hagin perdurat el pas del temps i s'agraeix que en l'actualitat puguem seguir gaudint-los i aprenent-ne d'ells, a través de les píndoles de saviesa que contenen en el seu interior.
El llibre es pot resumir en el fet que la dialèctica per a Schopenhauer és l'òrgan de la natural maldat humana, o dient-ho en altres paraules, la dialèctica és la voluntat de tenir sempre raó independentment del fet de tenir-la.
Frase:
Que siguin capaços de pensar, n'hi ha pocs, però d'opinió tothom en vol tenir: què els queda, si no, acollir les bones i fetes pels altres, que no pas formar-les ells mateixos". P. 32.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada